paradiso perduto e la costanza dell' invocazione della preghiera costituiscono la peculiarità che contraddistinguono le opere del poeta genovese. Di padre sardo e di madre emiliana, Franco Loi è ormai cittadino onorario di Seneghe e ospite fisso da diversi anni del Cabudanne de sos Poetas. Durante la festa i visitatori potranno approfittare per degustare i pregiati vini locali durante gli incontri con le varie aziende produttrici.
Forsi
û tremâ cume de giass fa i stèll,
no per el frègg, no per la pagüra,
no del dulur, legriâss o la speransa,
ma de quel nient che passa per i ciel
e fiada sü la tèra che rengrassia…
Forsi l’è stâ cume che trèma el cör,
a tí, quan’ne la nott va via la lüna,
o vegn matina e par che ‘l ciar se mör
e l’è la vita che la returna vita…
Forsi l’è stâ cume se trèma insèm,
inscí, sensa savèl, cume Diu vör…
no per el frègg, no per la pagüra,
no del dulur, legriâss o la speransa,
ma de quel nient che passa per i ciel
e fiada sü la tèra che rengrassia…
Forsi l’è stâ cume che trèma el cör,
a tí, quan’ne la nott va via la lüna,
o vegn matina e par che ‘l ciar se mör
e l’è la vita che la returna vita…
Forsi l’è stâ cume se trèma insèm,
inscí, sensa savèl, cume Diu vör…
(Forsi
û tremâ cume de giass fa i stèll, da: Lünn, Franco Loi, 1982)

Nessun commento:
Posta un commento
Il tuo messaggio sarà pubblicato poco dopo la revisione di un moderatore.